Pompeia i Herculà
Les antigues ciutats de Pompeia i Herculà, situades al golf de Nàpols, i als peus del volcà Vesuvi, a la regió actual de Campània, a Itàlia, són les fonts més importants d’inscripcions del món romà. Són dues ciutats veïnes, i comparteixen gairebé tota la seva història.
.jpg)
01
Fundació de les ciutats
Els primers assentaments a Pompeia daten del segle XVIII aC, quan els oscs ―una ètnia o nació del centre i el sud de la península Itàlica, amb orígens al neolític― fundaren cinc petites poblacions allà. Els grecs arribaren a la regió de Campània cap al 740 aC, i també van habitar Pompeia. D’aquesta època, en conservem encara un temple d’estil dòric.
02
Etapa etrusca
L’any 524 aC, els etruscs s’havien assentat també en aquesta àrea, incloent-hi Pompeia. Igual que els grecs, els etruscs no van conquerir la ciutat, però sí que la van controlar. Tot i que la ciutat mantenia una relativa autonomia, va esdevenir un membre de la Lliga Etrusca. Durant l’ocupació etrusca de la ciutat, es van construir un petit fòrum, o bé un mercat, el temple d’Apol·lo, i diversos habitatges, caracteritzades per les sales que els romans van anomenar atrium tuscanicum, una mena d’atri present a moltes cases de Pompeia, i típica de les cases etrusques.
03
Etapa grega
La ciutat grega de Cumes, pròxima a Pompeia, aliada amb Siracusa, una ciutat de Sicília, per defensar-se contra l’expansió etrusca al sud d’Itàlia, a la batalla naval de Cumes, l’any 474 aC, guanyaren el control de tota la zona en derrotar els etruscs, i es quedaren amb la ciutat. Ara bé, els samnites, un poble itàlic amb orígens a Sàmnium ―actuals regions d’Abruzzo i Molise― conquistaren Cumes entre els anys 423 i 420 aC, tot i que ja controlaven tot el territori del voltant, inclosa Pompeia, cap al 424 aC.
04
Etapa romana
Entre els anys 343 i 341 aC, durant les Guerres Samnites, els primers romans arribaren a Campània, introduint la cultura i els costums romans a ciutats com Pompeia. D’aquesta manera, durant la Segona Guerra Llatina, Pompeia es va mantenir fidel a Roma, tot i ser governada encara per samnites. Al segle IV aC, la ciutat va experimentar la seva primera expansió important, amb una nova part de la ciutat la qual tenia una organització més quadriculada, més semblant a la d’una ciutat romana. Al començament del segle III aC, aquesta nova part de la ciutat es va protegir amb la “primera muralla samnita”, la qual va ser la primera base de les muralles que podem veure actualment. Després de les Guerres Samnites, Pompeia va ser obligada a formar part dels socii de Roma, tot i mantenir una autonomia lingüística i administrativa.
Al segle II aC, Pompeia va enriquir-se al participar en les conquestes romanes per l’est, com ens indica una estàtua d’Apol·lo al fòrum de la ciutat, esculpida per ordre de Luci Mummi com a agraïment per la seva ajuda en el saqueig de Corint. Aquestes noves riqueses i la nova fama de la ciutat va permetre que Pompeia s’expandís encara més i aconseguís el seu millor moment fins ara. En aquesta època van ser construïts molts dels elements més importants de la ciutat, com el Fòrum, el Teatre Gran, el Temple de Júpiter, la Basílica, el Comici o les Termes Estabianes.
Arribem al període romà de la ciutat després que, en la Guerra social (91-87 aC), Pompeia fos un dels socii que es van rebel·lar contra Roma, i l’any 89 aC, fos presa per Sulla, qui va atacar, estratègicament, la Porta Ercolano, a la qual encara podem veure forats o tirs de balista. Tot i que els pompeians van resistir durant un temps, gràcies a les tropes de l’anomenada Lliga Social, comandades per Luci Cluenci, va haver de rendir-se quan els romans van prendre Nola. Llavors, es va convertir en una colònia romana, i va prendre el nom Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum.
La ciutat romana ―la qual va créixer en territori progressivament, arribant a la seva màxima extensió― va esdevenir encara més popular entre els romans, a causa de la riquesa de terra per l’agricultura disponible en aquella àrea. Va ser especialment important l’interès de moltes famílies riques, per les quals es van construir nombroses vil·les que trobem als afores de la ciutat. Molts edificis públics es van construir també en aquesta època: durant els primers anys, l’amfiteatre, les termes del fòrum i l’odeó; i més endavant, un cop sota l’imperi d’August (a partir del 27 aC), a Pompeia, com a la resta de l’Imperi, hi va haver una expansió notable en edificis públics, amb alguns com l’Edifici d’Eumàquia (utilitzat com a mercat de llana, o com a fullonica, un servei de bugaderia), el Santuari d’August o el Macellum (edifici destinat al mercat, especialment de carn i peix). Des del 20 aC, a Pompeia hi arribaria aigua gràcies a l’Aqüeducte de Serina, construït per Marc Vipsani Agripa.
Tot i que tot aquest apartat parla sobre Pompeia, la història de la ciutat d’Herculà és pràcticament idèntica. La llegenda diu que va ser fundada per l’heroi grec Hèracles (d’aquí el seu nom), però el geògraf Estrabó ens diu que els oscs fundaren els primers assentaments. Estant tot just al costat de Pompeia, va ser dominada pels mateixos que la seva veïna: després dels oscs vingueren els etruscs, i després els grecs, els quals li donaren el nom Ἡράκλειον (Heraklion). Al segle IV aC, van prendre control de la ciutat els samnites, i durant la Guerra Social, com Pompeia, Herculà participà del costat dels socii, sent derrotada per Tit Didi, legat de Sulla, i esdevinguent municipi romà l’any 89 aC.
Pompeia fou una ciutat molt més gran i important que Herculà (la primera tingué una població d’entre 12.000 i 15.000 habitants, i la darrera, d’entre 4.000 i 5.000, en el seu millor període), però els veïns feien vida en ambdues ciutats, aprofitaven tots els temples, teatres, mercats, i termes. Això no obstant, Pompeia tindria un cercle econòmic local més rellevant, amb, per exemple, al voltant de 150 bars i tavernes, comparat amb només una mica més d’una dotzena a Herculà.