Desxifra-ho!
Vols desxifrar grafits i inscripcions romanes? En aquesta pàgina et donarem uns consells per poder llegir-los, i al final et podràs posar a prova amb un Kahoot dissenyat per nosaltres.
Les lletres
Com observaràs si veus algunes inscripcions pompeianes, les lletres que utilitzen són les mateixes que les nostres, però les escriuen de formes molt diferents a nosaltres. Aquí hi ha una llista comparativa que et pot servir per desxifrar algunes lletres que no són tan evidents com altres: per exemple, la lletra E sent dues línies verticals, la R tenint una forma peculiar, o la A, la F o la M sent una mica difícils d'identificar de vegades.
La puntuació
El llatí clàssic no tenia cap mena de puntuació o d’espaiat entre paraules, però a les inscripcions, la puntuació era una pràctica comuna. En molts d’ells, s’utilitzava el punt volat o punt alçat (el de la L geminada) per separar paraules. Aquest tipus de puntuació era comú en dipinti electorals, en anuncis de gladiadors, o en altres inscripcions de caràcter públic. En grafits, el punt volat es feia servir molt menys habitualment. Altres tipus de puntuació són trobats, però hi ha pocs exemples. Alguns grafits empraven guions per separar paraules. En un dipinto, curiosament, les paraules són separades per petits dibuixos de fulles.
En general, no hi havia cap costum de separar oracions amb puntuació, excepte algun grafit que utilitza un guió per separar dues frases. Alguns grafits no empraven cap mena de puntuació, però sí que feien servir espais entre paraules, com fem ara a la majoria de les llengües europees. En altres, les paraules s’escrivien totes seguides sense cap separació (scriptio continua).
La llengua de les inscripcions
Quan estudiem les inscripcions de Pompeia i Herculà, i per traduir-les, hem de tenir en compte la llengua en la qual estan escrites. El llatí d’aquestes inscripcions és diferent del de la literatura llatina més coneguda en nombrosos aspectes. La llengua en la qual escrigueren Cèsar, Ciceró, Ovidi o Catul és considerada el llatí culte i, per tant, el ‘correcte’, i és el que s’ensenyava a les classes socials més poderoses, a l’aristocràcia romana. La llengua de les inscripcions de les parets de les ciutats, en canvi, reflexa com es parlava el llatí entre les classes més comunes en aquesta època, i per això s’anomena llatí «vulgar» (de vulgaris, -e), que vol dir ‘pertanyent a la gent comuna’.
​
No afegirem aquí tota la teoria i els canvis que hi trobem entre el llatí culte i el llatí vulgar, no obstant, si us interessa, podeu llegir-ho a l'apartat "La llengua de les inscripcions" a la memòria del nostre TdR, fent clic aquí.
Posa't a prova!
Amb aquest qüestionari podràs intentar desxifrar el contingut i el significat d'algunes inscripcions pompeianes, i aprendre una mica més sobre elles i sobre la cultura i costums d'aquella època, a través de les inscripcions.
Juga al kahoot fent clic aquí:
