Poesia i altres passatemps a les parets

La poesia era una de les majors passions del món romà, i les parets ho reflecteixen a la perfecció. Anomenem carmina epigraphica a totes aquelles inscripcions que són en vers, i aquest tipus d’inscripcions trobem algunes de les més rellevants. Una inscripció en vers es diferencia en gran mesura de la resta de grafits, ja que requereix molta més preparació i uns certs coneixements sobre la mètrica i impliquen saber exactament el que vols escriure, i no només escriure els teus pensaments de qualsevol manera, i per això són, evidentment, menys espontanis.

No tots els grafits poètics són gravats per l’autor del poema, de fet, és probable que gairebé cap vers dels grafits fos escrit realment per qui realitzà la inscripció. Hi ha diversos poemes que es repeteixen a diferents grafits per tota la ciutat, cadascun amb les seves variacions, però no se sap qui els va escriure originalment. Un dels més famosos és el següent:

(Quis)quis amat valeat pereat qui

Nesquit amare bis tanti pereat

Quisquis amare vetat

Vagi bé a qui ama, mori qui

No sap amar, mori dues vegades

Qui veda amar. (CIL IV 4091)

També hi trobem altres versos irònics o autocrítics. Una frase molt comú, segurament famosa a Pompeia ―podriem parlar d’ella com un mem de l’època―, que apareix també diverses vegades en molts grafits, també amb les seves variacions, es queixa de l’absurditat i vulgaritat dels grafits, i expressa admiració per les parets, qui han d’aguantar tants despropòsits:

Admiror te paries non cecidisse

qui tot scriptorum taedia sustineas

Admiro, paret, que no hagis caigut,

tu, que sostens les tonteries de tants escriptors (CIL IV 1904)

• CITES DE POETES FAMOSOS

El començament de l’Eneida, de Virgili, seria en l’època el que és avui dia, entre els hispanoparlants, el començament d’El Quixot («En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme…»), el qual tothom reconeix tot i que no hagin llegit ni el primer capítol. Als carrers de Pompeia trobem nombroses vegades aquest vers:

[A]rma virumque cano Troia(e) qui primus ab oris

Canto les armes i l’home que de les costes de Troia (CIL IV 4832)

I, com no podia ser d’una altra manera, trobem altres grafits parodiant aquest mateix vers, canviant-li les paraules:

Fullones ululamque cano non arma virumq(ue)

Canto els rentadors de roba i l’òliba, no les armes i l’home (CIL IV 9131)

Un altre poeta molt popular, i dels més citats en les inscripcions, és Ovidi. Fins i tot, hi ha inscripcions que combinen cites de diferents autors, com aquestes dues, les quals, tot i que són tractades com diferents inscripcions, es troben una a sota de l’altra, i foren escrites per la mateixa mà. Els primers dos versos són d’Amores, d’Ovidi, mentre que els dos últims perteneixen a les Elegies de Properci:

Surda sit oranti tua ianua laxa ferenti

audiat exclusi verba receptus amans

Sigui la teva porta sorda pels oradors, i àmplia pels generosos

Escolti l’amant acceptat les paraules del rebutjat (CIL IV 1893)

Ianitor ad dantis vigilet si pulsat inanis

surdus in obductam somniet usqu[e] seram

Estigui en vigília el porter pel generós; si pica (algú) buit

Sigui sord, i somniï contra el pestell tancat (CIL IV 1894)

La gent de les classes més baixes, que eren, en grandíssima majoria, qui feien els grafits a les parets de la ciutat, no rebien una educació gens extensa sobre poesia, mètrica o literatura, però aquestes inscripcions són una prova que la cultura era comuna en totes les classes socials, i el fet que moltes de les inscripcions citant poetes famosos són imperfectes, pel que fa a la mètrica o a les paraules exactes dels versos, ens fa saber que el més probable és que aquests poemes es transmetessin oralment.

• ALTRES PASSATEMPS

Als pompeians els agradava, no hi ha dubte, jugar amb les paraules, i algunes de les inscripcions no tenen una intenció particularment comunicativa, més aviat servien com a passatemps. Això ho feien amb grafits que combinaven les lletres amb elements visuals, com dibuixos o la forma en la qual aquestes estaven col·locades. Un exemple d’aquesta mena de grafits són els “quadrats màgics”, quadrats amb paraules palindròmiques, que es poden llegir d’esquerra a dreta, per columnes de dalt a baix, o a l’inrevés. El primer (CIL IV 8297), consisteix en quatre paraules: Roma, “Roma”; olim, “una vegada (en el passat)”; Milo, nom propi; i amor, “amor”. La frase no té cap significat coherent, l’objectiu d’aquest grafit es basa simplement en l’observació de l’enginy que comporta confeccionar el palíndrom.

El segon quadrat màgic trobat a Pompeia és el famós “quadrat sator” (CIL IV 8623). Aquest el formen cinc paraules: sator, “sembrador”; Arepo, desconegut, probablement un nom propi; tenet, “sosté, guia, domina”; opera, “treball, compte”; i rotas, “rodes”. Possibles traduccions són “El sembrador Arepo sosté les rodes amb compte”, o més probablement, “El sembrador Arepo guia les rodes amb habilitat”. Una curiositat d’aquest grafit és que podem veure a través del grafit com l’autor va oblidar, en primera instància, la paraula “tenet”, i va haver d’escriure-la a sobre de la paraula “Arepo”.

També trobem, per exemple, un poema visual, concretament un cal·ligrama (ús del text per representar, visualment, el contingut del poema). Aquest grafit (CIL IV 1595) és un poema que parla d’una mena d’activitat coneguda com el “joc de la serp” (Serpentis lusus), i el mateix poema té forma de serp. Es considera un dels grafits més complexos de Pompeia, tant pel cal·ligrama com per la qualitat del text. A més, fa servir una al·literació, començant cada vers del poema amb la lletra “s”, imitant el so d’una serp: