“Gai Pumidi Dífil va estar aquí”
“I wuz here”, o “jo vaig ser aquí” són grafits habituals fàcils de trobar al carrer, però sabies que aquesta frase no és, en absolut, moderna? Els romans ja la feien servir fa molt de temps.
Una de les principals preocupacions de les persones, com a éssers amb consciència del pas del temps, de la mort, i del fet que en algun moment no molt llunyà cap de les persones que coneixem estaran al món, és deixar constància i fer saber que en un punt de la història hem existit i hem canviat el món d’alguna manera. Aquest és el principal motiu darrere una grandíssima part del corpus d’inscripcions a Pompeia i Herculà, crear una memòria d’un mateix o de les coses que va fer durant la seva vida, a través de l’acció d’engravar-ho a una paret.
Alguns grafits d’aquest tipus, els més senzills, consisteixen només d’un nom o una signatura. Alguns altres fan servir una fórmula que ha sobreviscut fins al nostre temps, “va estar aquí”. En aquest grup trobem el grafit de Pompeia més antic trobat fins ara, escrit per un habitant anomenat Gai Pumidi Dífil, junt amb una data que correspon al 3 d’octubre de l’any 78 aC:
C · Pumidius · Dip(h)ilus · H{e}ic · fuit
A · D · V · Nonas · Octobre{i}s · M · Lepid · Q · Catullus
Gai Pumidi Dífil va estar aquí el cinquè dia abans de les nones
d’octubre en el consulat de Marc Lèpid i Quint Catul.
Aufidius hic fuit. va(le)
Aufidi va estar aquí. Adéu. (CIL IV 6702)
Cerdo hi[c - - -(?)]
Cerdó aquí (va estar?) (CIL IV 6871)
I no només els qui fan aquests grafits ens fan saber qui va estar on, també ens expliquen activitats quotidianes o on els agradava fer alguna cosa o una altra:
Cerdo hic bibit. | Siluatice vides
Cerdó beu (o bé: va beure) aquí. Silvàtic, (ho) veus (?) (CIL IV 6868)
K(alendas) Maias panem feci
El tretzè (dia abans de) les calendes de maig, vaig fer pa. (CIL IV 8972)
Secundus | hic (c)acat | hi[c cac]at | hic cacat.
Secundus caga aquí. Caga aquí. Caga aquí. (CIL IV 3146)
L’autoria dels grafits no es limita tampoc als habitants de Pompeia, hi trobem grafits de viatgers que van parar a Pompeia durant el seu trajecte i, per algun motiu, també van voler deixar constància de la seva estada, o també soldats, els quals van estacionar a Pompeia o bé als afores de la ciutat, i deixaven el seu nom i la seva cohort a les parets d’on s’hospedaven:
Pacatus | hic cum suis | ma(n)sit Pompeis
Pacatus va allotjar-se aquí, amb els seus, a Pompeia. (CIL IV 8660)
Antiochus | hic mansit | cum sua | Cithera
Antònic va allotjar-se aquí amb la seva Cítera. (CIL IV 8792b)
Sex(tus) Decimius Rufus
milis coh(ortis) V pr(aetorianae) c(enturionis) Martialis
Sext Decimi Rufus.
Soldat de la cinquena cohort pretoriana del centurió Marcial (CIL IV 1994)
Però, sens dubte, els grafits que més ens parlen de la gent que visqué a Pompeia en aquesta època, són els del tipus “hic habitat” (“aquí viu”). En una gran part de les cases de la ciutat, trobem grafits indicant qui va viure allà i, potser, alguna informació addicional:
Ae[mili]us Celer hic habitat
Emili Cèler viu aquí. (CIL IV 3794)
[Feli]x [es]t Ianuarius | Fuficius qui hic habitat
Ianuarius Fuficius, qui viu aquí, és afortunat. (CIL IV 1435)
Tota mena de gent deixava per escrit on vivien, i això ens permet saber molt més, no només de qui eren les persones individuals que habitaven Pompeia, sinó també com eren les relacions dins la societat, quines similituds i diferències tenien entre ells. Per exemple, trobem, al menjador de la Casa dei Gladiatori, un grafit escrit per un gladiador:
Samus I | (coronae) I | m(urmillo) idem eq(ues) | hic hab(itat)
Samus, una (lluita), [dibuix d’unes corones] una (victòria),
mirmil·ló, i també eques, viu aquí (CIL IV 4420)